Habitatge assequible, sostenible i digne per a tothom
L’habitatge és un dret humà
Tothom mereix un habitatge assequible, sostenible i digne. No és cap privilegi, és un dret humà fonamental. I, tanmateix, a tot Europa la gent està patint una greu crisi de l’habitatge, amb dificultats per pagar les factures, mentre els especuladors compren edificis sencers i els propietaris desnonen els llogaters de manera arbitrària. Les famílies es veuen obligades a destinar gairebé la meitat dels seus ingressos només per poder tenir un sostre, i milions de joves es troben totalment exclosos del mercat de l’habitatge. Des del 2010, els preus de l’habitatge la UE han augmentat un 55,4 % i els lloguers un 26,7 %. A moltes ciutats, els preus pugen entre un 10 % i un 20 % cada any, molt per sobre dels salaris i la inflació. Cada cop hi ha més persones sense llar. A la UE, 1,3 milions de persones dormen a la intempèrie cada nit, i gairebé 400.000 són criatures. La pobresa energètica afecta a 47,5 milions de persones a Europa (prop de 24 milions de les quals tenen feina), que es veuen obligades a triar entre escalfar-se o menjar. Cada any, més de 100.000 persones moren a causa de les males condicions de l’habitatge, i milions més viuen exposades als efectes de les humitats, les substàncies contaminants o els edificis en mal estat.
Aquesta crisi de l’habitatge no és casual, sinó que és el resultat de decisions polítiques que han prioritzat els beneficies econòmics per sobre de les persones. A la pràctica, això es tradueix en una desregulació i una manca de control que beneficia els especuladors, governs que inverteixen poc en habitatge social i normatives europees que massa sovint tracten l’habitatge com un producte financer i no com un lloc on hi viuen persones. Ja hem vist què passa quan les cases es consideren mercaderies, sense tenir en compte el seu valor social. La crisi hipotecària dels anys 2007‑2008, provocada per la bombolla immobiliària, va deixar milers d’edificis sense acabar i va portar tota l’economia de la UE al límit. I, si bé de vegades sí que cal construir de nou, la majoria dels habitatges que Europa necessita ja hi són. La prioritat ha de ser rehabilitar-los i reutilitzar-los; si no, acabarem cobrint de ciment els últims espais verds i posarem en perill l’entorn del qual depenem.
Ja n’hi ha prou. L’habitatge ha de ser un dret humà fonamental a tota la Unió Europea. Perquè no parlem només de parets i sostres, sinó que és una qüestió de dignitat, de justícia i de tenir l’oportunitat de construir-se una vida. Volem una Europa on ningú no visqui al carrer, on els lloguers siguin justos i on joves i grans puguin viure en cases segures i saludables, amb calefacció i energia renovable. L’habitatge ha de ser per a les persones, no per lucrar-se.
